PROCÉS DE RESTAURACIÓ D´UNA CAIXA

Continuem restaurant mobles. Aquesta setmana anem a explicar-vos com vam restaurar una caixa del segle XVI que estava al saló del Tinell. Quan la vam trobar estava tota plena d´ampolles de vidre i papers de diari. Ací teniu una foto del començament.

La caixa era d´un color oscur, així que al principi varem pensar que podia ser d´anouer, però a medida que vam anar netejant-la i escatant-la vam veure que allò només era un tint, que la caixa era de fusta de pi.

Una vegada va estar net, li vam fer un tractament preventiu i curatiu contra la carcoma. Mentrestant vam preparar un tint d´un color similar al que tenia, a base d´anouer i banús per tintar-lo més endavant.

En la foto anterior podeu observar com s´està tintant la caixa. Ho fem mitjançant un pincell i retirem les sobres amb paper.

Aquesta caixa també tenia alguns ferratges per subjectar la tapa, que també hem tractat. A continuació podeu vore el procés de l’avans i del després dels ferratges.

S´ha triat un acabat a la cera que hem aplicat després del tint. I….ací està el resultat final de la caixa.

PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE DOS "AIGUAMANS" O "AGUAMANIL"

A continuació us mostrarem breument i amb fotos les pautes que es segueixen durant el procés de restauració d'un moble.

Posarem com a exemple dos "aiguamans" o "aguamanil" del castell, que com veieu és una peça que servia antigament per a rentar-se les mans.

Aquestes són les fotos inicials, abans de començar a restaurar les peces, per a que us pogueu fer una idea.

El primer que vam fer va ser treure'ls la pols superficial per poder vore l’estat real de conservació de la peça.

Després els vam decapar, vam fer el tractament contra els xilòfags, vam tapar les esquerdes i forats amb pasta de fusta, els vam tintar i, finalment, els vam acabar amb cera de color.

També vam netejar el marbres que estaven oxidats.

I aquestes són les fotos finals, de dos mobles oblidats en la bodega del castell que hara després de restaurar-los tornaran a tindre el lloc que es mereixen. Esperem que us agradin.

CORDEM CADIRES AMB LLORENÇ!!

 Cordar cadires és un ofici molt antic que s'està perdent, trobem pocs artesans que es dediquen a fer aquest treball i, si no l'intentem recuperar, es perdrà poc a poc, cosa que no volem que passe... Per això, vam contactar amb Llorenç!

Llorenç és un veí d'Herbés que ha viscut tota vida allí, era pastor i té moltes coses que ensenyar i, com que ens van dir que havia cordat les cadires del bar del poble, vam acudir a ell i només li ho vam dir va acceptar encantat, ens va dir tot el material que necessitàvem per a poder encordar, que simplement consta de fil de pita, una agulla i una navalla.

No és difícil encordar una cadira, només cal una mica de paciència per aprendre i pràctica. Abans en moltes cases es feien i reparaven no només cadires, sinó molts més estris.

Abans les cadires s'encordaven amb fibres vegetals com la sisca, la boga o l'espart. Amb posterioritat va fer-se també amb cordill de pita, que es el que nosaltres hem usat en aquesta ocasió.
El procediment és ben senzill i pot resumir-se dient que amb les mans, una agulla gran i l'ajuda d'unes tisores o ganivet, cal anar tancant el cul del seient, amb successius creuaments del cordill, o de les fulles de boga torçades sobre si mateixes.
A continuació us mostrem algunes imatges i vídeos del procediment, tal i com Llorenç ens va ensenyar, per a que pugueu observar com es fa.

• El primer pas és fer un nus corredís per a poder nugar la corda a un extrem de la cadira i anar passant-la d'un costat a l'altre com al següent vídeo:
  
  
  
  
• A continuació, comencem a utilitzar l'agulla per a passar la corda de forma perpendicular a les ja col.locades, traçant l'acabat que vulguem aconseguir.
  
  
  
  
  
  
  • Per tal de no embolicar-nos amb el cabdell, Llorenç ens va aconsellar anar tallant corda i anar afegint trossos a mesura que necessitem més. Per a unir-los, ens va ensenyar un nus un poc complicat però necessari per a que no es solte mai aquesta unió.
  
  
  
  
  És una llàstima que no es facen cursets que ensenyen aquestes i altres tècniques tradicionals, tal vegada algú hauria de promoure'ls, si no és així, prompte haurem de lamentar-nos que no sapiguem encordar cadires, entre altres activitats tradicionals.
  De totes maneres, si necessiteu arreglar un seient, si voleu encordar una cadira... contacteu amb nosaltres!

VISITA FORMATIVA AMB MOTIU DE LA REHABILITACIÓ DEL SALÓ DEL DELME

Dins dels objectius formatius del Taller d’Ocupació, realitzem distintes visites a empreses o llocs relacionats amb els treballs que estem realitzant al castell d’Herbés, per tal d’aprendre i ampliar coneixements.

Per tot açò, amb motiu de la rehabilitació del saló del Delme, vam organitzar una eixida a Benicarló, al Laboratori d’Assajos de Materials LAECO, S.L., empresa que es dedica a realitzar controls de qualitat en l’edificació.

Dies abans de la nostra visita, havíem acabat la reconstrucció del forjat de la primera planta d’aquest imponent saló del castell. La feina es va realitzar, en la zona on el forjat s’havia assolat, mitjançant la construcció de revoltons que se solen usar en la zona, en enllistonat i en rejilla i en la part de les bigues velles, realitzant una sèrie de perforacions a aquestes per col.locar els connectors on s’enganxaria el “mallazo”.

Després de tot el procés, arribà el moment de formigonar tota aquesta planta i es va cridar a una empresa per a que fera el control de qualitat del material que s’estava usant.

El personal de l’empresa, agafà les mostres en unes provetes i ens convidà a baixar a Benicarló al cap d’uns dies a vore com es realitza aquest control amb el nostre material.  

Podeu vore les imatges de tot el procés de rehabilitació del Saló del Delme del Castell, punxant al següent enllaç:

Àlbum de fotos de la rehabilitació del Saló del Delme

El dia que vam baixar al laboratori, vam poder assistir a una petita xerrada informativa sobre quins son els possibles agents que poden perjudicar els distints materials que s’usen en construcció, com el formigó, que és el que nosaltres havíem usat per al forjat.

Després, en la visita a les distintes seccions del centre, ens van mostrar la càmera de conservació d’humitat de les provetes de formigó. Aquestes provetes son uns cilindres de formigó que s’extrauen del mig de la cuba, quan aquesta està a meitat buidar-se, i dies després d’estar en aquesta càmera, es trenquen per vore la seua resistència.

La premsa de control de qualitat del formigó és una màquina a l’interior de la qual es col·loca el cilindre de formigó que s’ha format dintre de la proveta. Uns pistons pressionen progressivament aquesta peça, fins que es trenca. L'indicador ens dóna el resultat de la pressió per cm2 en el moment del trencament i així ens dóna el màxim de resistència del formigó col·locat en l'obra. Si el resultat passa els canons establerts, es dóna per aprovada la resistència del formigó.

Aquesta visita va ser molt interessant, ja no solament per haver après com es realitzen aquestos tipus de controls en les obres, sinó per poder dir que hem comprovat personalment que el formigó usat al castell d’Herbés no sofreix ningun defecte que puga ocasionar problemes.

I JORNADES DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI

El passat 21 i 22 de juny el Taller d'Ocupació es va traslladar a Morella per a participar en les    Primeres Jornades de Conservació i Restauració de Patrimoni, organitzades per la Fundació Blasco de Alagón.

El primer dia la jornada va transcórrer en el centre CEDES de Morella, on ens van explicar els diferents treballs realitzats pels membres la Fundació Blasco de Alagón i d'altres col·laboradors.

Ana Cañizares, que s'encarrega de la direcció tècnica del Taller de Restauració de la Fundació Blasco de Alagón, ens va parlar de la restauració de l'escala d'accés al cor de l'església Arxiprestal Sta. Maria la Major de Morella.

Curiós és el fet de que abans de la seua restauració, aquesta tenia un aspecte ennegrit que feia pensar als visitants que podia ser inclús de fusta!

Res més lluny de la realitat, l'escala està construïda en pedra i baix de tota la capa de pols, restes de fum i cera, va aparèixer la seua policromia original, que l'equip de restauració va traure a la llum amb molt de treball i moltes anècdotes. Una que ens va cridar molt l'atenció fou el fet que a meitat escala, el fons d'un relleu va aparèixer blanc, i es pensaven que potser havien usat un producte massa fort que s'havia menjat la policromia. Finalment, van poder comprovar que a partir d'aquella imatge cap al més amunt de l'escala, els relleus eren obra d'un escultor diferent, italià, l'estil del qual seguia uns paràmetres de llums i ombres usant tonalitats molt distintes a l'autor anterior.

Verónica Badenas, professora del Taller d'Ocupació, ens va explicar com van restaurar i van conservar el “Crist del Asilo” de Benicarló. Una vegada més, el mon de la restauració ens va sorprendre, ja que a aquesta escultura que suposadament era de fàbrica relativament recent, li van fer radiografies per a traure informació al voltant dels possibles ferros al seu interior, capes de pintura o afegits en certes parts, etc.

Gràcies a tot açò, es va saber finalment que la imatge era molt més antiga del que es pensava i es va poder recuperar el seu antic esplendor. Al mateix temps, una pinzellada de misteri quedà per a sempre amb el Crist, ja que en una de les radiografies es podia vore una petita medalla a la part on tindria el cor, dins de la fusta, lloc on l'equip de restauració no va poder accedir per comprovar què era realment allò.

Fran Medina, tècnic en restauració, i Rafel Ferreres, pica-pedrer, ens van parlar sobre la restauració, conservació i com fan les rèpliques dels peirons.

La comarca dels Ports és molt rica en aquest tipus de bens, però a pesar d'això és un mon un poc desconegut per a nosaltres. Va ser molt interessant conèixer de primera ma com treballa aquest equip i vore que podem aconseguir algun dia fer treballs tan interessants com aquestos.

                                             

Aurora Rubio Misfud, tècnic de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració, ens va parlar sobre la seva experiència laboral en el camp de la restauració, ens va explicar com restaurar i conservar la pintura mural amb un exemple ben conegut com les pintures de la creu coberta de La Balma.

Tots ells ens van mostrar fotografies inicials, del procés de restauració i finals per a que poguérem veure totes les actuacions realitzades.

Per finalitzar vam visitar la Fàbrica Giner on ens van mostrar el Taller de Restauració de la Fundació Blasco de Alagón i l'Exposició Carbó i Dinosaures.

El dia següent vam fer visites guiades per Morella.

A primera hora del matí vam anar a l'ermita de la Puritat on Guillermo Adell, professor del taller d'ocupació, ens va explicar totes les intervencions que havien fet allí i el que encara quedava per fer. El que més ens va sorprendre és que l'empedrat, que ara està tapat per a protegir-lo, tenia les pedres col·locades de tal manera que formaven un laberint el qual desembocava al centre de l'ermita.

Posteriorment, ens va guiar fins l'ermita de Sant Joan, on vam poder pujar fins la part més alta de l'edifici  i ens va ensenyar com estan fetes les voltes per la part de dalt, ja que ell havia participat en la seva restauració. Allí també vam poder vore  les restes de policromia de les antigues bigues de l'església.

Les voltes vistes des de baix són sorprenents ja que conserven les pintures en molt bon estat.

Després vam visitar el castell, on Carles Sangüesa, director del castell, muralles i museus de Morella, ens va explicar la història i les diferents intervencions que ha sofert aquest.

Ja per finalitzar vam poder vore l'escala d'accés al cor de l'església Arxiprestal Sta. Maria la Major de Morella in situ, per a observar el que un dia abans ens havien explicat.

Si voleu vore l'àlbum de fotos de les jornades, punxeu al següent enllaç:
Àlbum de fotos Jornades

PARTICIPEM EN LA FIRA IBERO-ROMANA DE FORCALL

Ja fa 4 anys que a Forcall es celebra la Fira Ibero-Romana. Es tracta d'un aconteixement que pretén donar a conèixer el jaciment arqueològic de “La Moleta dels Frares”, on s'està excavant l'antiga ciutat ibero-romana de Lesera.

Aquest any alguns membres del taller ens vam traslladar a Forcall per a participar en la fira, convertir-nos en romans i realitzar una  mostra dels treballs que realitzem al castell d'Herbés, amb l'objectiu de mostrar el nostre projecte i algunes de les activitats que realitzem.

En primer lloc, vam preparar una paradeta amb cinc panells explicatius al fons on els visitants podien vore exposats els objectius del nostre Taller d'Ocupació, amb fotografies, etc. i una televisió que mostrava vídeos i distintes imatges dels treballs.

Davant, una taula amb tríptics informatius i una petita mostra dels diferents materials amb els quals treballem, com la cera d'abella, de carnauba o parafina que s'utilitzen per als acabats, la cola de conill o de ossos per a encolar, la goma laca com a tapaporus i per a fer acabats, resines naturals per a envernissar, la llana d'acer o  fil de cotó entre altres.

Per a completar la mostra, es van col.locar ferramentes que s'utilitzen per a treballar la pedra, com el martell, el punxó, les buixardes, la maça, la maceta o el punter, així com distintes pedres treballades uns dies abans a Herbés.

I com que en aquesta fira es fan demostracions d'oficis tradicionals, nosaltres vam decidir mostrar com cordem cadires amb pita, per a que la gent s'arrimara a vore'ns treballar i d'aquesta manera  poguera conèixer els distints treballs que realitzem.

Aquesta eixida va ser una experiència molt positiva i ens va anar molt bé per a promocionar-nos, ja que va vindre molta gent interessada en la nostra feina.

Alguns ens van aconsellar, altres ens van preguntar moltes coses al voltant de com restaurem certs tipus de moble (portant-nos inclús mobles pròpis per a que els pegarem una miradeta!), com s'estan portant a terme els treballs al castell o qué hem anat fent fins ara allà.

I vam rebre visites molt especials com la de Llorenç d'Herbers, que ens va ensenyar fa poquet a cordar les cadires o el “tio Bugadera”, veí de Forcall que és dels pocs que encara corden amb boga i que ens va contar el secret d'on es troba la millor boga del terme!

Si voleu vore l'album de fotos del nostre pas per la fira, entreu al facebook del Taller, al següent enllaç:

Album de fotos de la fira ibero-romana

COM HEM RESTAURAT UNA TAULA ESCRIPTORI DEL CASTELL

Restaurar mobles forma part del nostre dia a dia. Per això avui volem explicar-vos tot el procediment que hem seguit en un d'ells.

Es tracta d'una taula escriptori que vam trobar en una de les sales del castell en condicions lamentables. Tenia pols, brutícia, i fins i tot parts trencades i desencolades.

A continuació us mostrarem breument i amb fotos els passos que hem seguit en el procés de restauració, també podreu observar les fotos inicials i finals.

El primer que vam fer va ser llevar-li la pols superficial i netejar-ho el màxim possible en sec per poder veure millor com estava l'estat de la fusta realment.

 

Després d'això ja vam procedir a tractar més a fons els problemes que presentava, com per exemple descolorir taques de tinta que presentava, masillar parts que faltaven, encolar les parts soltes, tractar el moble contra xilófagos, tenyir-la i finalment donar-li un acabat amb vernís de “muñequilla”. També li vam posar els tiradors del calaix que li faltaven.

No sabem si us agradarà, però a nivell personal hem de dir-vos que nosaltres vam aprendre molt amb aquesta peça i vam gaudir amb els canvis que anava donant dia a dia.

Una salutació!!

Omar i Cristina.