CONFERÈNCIA SOBRE PENSAMENT POSITIU

El divendres 11 de novembre, tot l’equip del Taller d'Ocupació vam visitar el Santuari de la Font de la Salut de Traiguera, conegut per ser un dels monuments més destacats de la província de Castelló i rehabilitat fa uns anys per un taller d’ocupació com el nostre.

En una de les sales d'aquest gran conjunt d’edificis del segle XIV, es va dur a terme el lliurament de premis del primer Concurs d'Idees Emprenedores,  destinat a fomentar la creació d’empreses a les zones rurals. 

Després de l’acte, el conferenciant Sergio Fernández va protagonitzar una xerrada denominada “Vivir sin jefe: de desempleado / empleado a emprendedor”. 


Sergio Fernández és conegut per les seves conferències al voltant del pensament positiu i, sobretot, pels seus llibres publicats: “Vivir sin jefe”, que recull els 50 errors que cometen els emprenedors,  amb la seua pròpia experiència en aquest mon empresarial, o “Vivir sin miedos”, una mena de reflexió al voltant de com viure amb confiança i trobant el sentit de la vida. A més, ens va parlar del seu programa radiofònic sobre desenvolupament personal i psicologia pràctica anomenat “Pensamiento positivo” i que s’emet en Punt Radio tots els dissabtes cap al migdia.

Després de la magnífica exposició, en la qual es van tractar molts temes com la por dels emprenedors davant l'actual crisi i distintes maneres d’afrontar-la a nivell personal, tot l’equip vam xerrar al voltant del que havíem sentit,  traient una visió positiva i algunes idees noves per al nostre futur. 

Si voleu saber més sobre Sergio Fernández, us aconsellem que visiteu el seu blog, on estan penjats tots els seus treballs, els programes de ràdio, els llibres que ha publicat, etc.: http://www.pensamientopositivo.org/   


CURS UMI (USUARI MITJÀ D'INTERNET)

La setmana passada, els alumnes del taller d'ocupació vam assistir el centre CEDES de Morella per tal de realitzar el curs UMI (Usuari Mitjà Internet). Es tracta d'un curs oferit per la Generalitat Valenciana, juntament amb la fundació OVSI, que ensenya a tots els ciutadans a utilitzar Internet.
Va ser gratuït i amb una durada de 30 hores.


Al llarg de les distintes jornades, vam aprendre a un poquet més sobre el mon de les noves tecnologies, a crear i gestionar un Blog, tècniques de cerca de treball amb l'ajuda de les noves tecnologies, utilització de les xarxes socials professionals, etc.

El curs estava dividit en 6 mòduls:

-Conceptes bàsics. Per repassar les coses mes bàsiques de la xarxa.

-Seguretat. On van aprendre a descarregar Firewalls i antivírics per a protegir els ordinadors.

-Biblioteca Multimèdia. En este mòdul vam aprendre a descarregar vídeos i música d'Internet.

-Comunicació. Vam aprendre a utilitzar les xarxes socials, així com el correu electrònic a nivell avançat.

-Administració. Ens vam poder fer la signatura electrònica i vam aprendre a fer gestions amb les administracions públiques amb seguretat.

-Nova Internet. Vam aprendre a crear un blog i a crear un àlbum fotogràfic online.

El curs ha estat molt profitós, ja que alguns que no dominàvem internet, hem aprés a utilitzar molts programes i, els que estàvem mes posats, hem aprés alguns nous trucs. 




RESTAURACIÓ D'UN TORN O FILOSA


Vam restaurar un torn de fusta de pi que estava amb molta brutícia i prou menjat per la corca, després de netejar tota la pols i tots els cúmuls de greix  li vam donar un tractament de prevenció i el·liminació de xilòfags.
Vam haver de substituir tres ràdis del torn perquè la corca, els havia deixat molt febles, els vam tallar amb gúbia i de la mateixa fusta que els originals, els vam enfosquir amb un tint preparat amb aigua, noguerina i Terra Bruno Cassel per tal d’igualar el color dels altres,    


 els vam encolar  a la roda i la vam tensar amb cordells mentres s’eixugava la cola.

També vam posar un consolidant  a les faltes de fusta del soport del torn que havien causat també els xilófags. 


 A més,  es va consolidar una crivella que hi havia a la peça perimetral de la roda, que era de faig, amb pasta feta amb serradura, cola d’ossos i les terres necessàries per igualar el color en este cas Blanco de España i Siena Natural. 







 La roda també va haver de ser encolada en diferents llocs on tenia esguells.
La filosa estava una mica desnivellada i li vam posar una pasta de fusta molt més resistent que la anterior perquè haurà d’estar en contacte amb el terra.


Finalment vam pintar amb tèmperes algunes parts massillades per tal digualar-la a la fusta i vam donar un acabat de cera. 



JORNADA SOBRE ORIENTACIÓ LABORAL

En el Taller d'Ocupació, les hores destinades a l'aprenentatge teòric es divideixen en distintes matèries relacionades amb l'ofici que estem aprenent, però també en altres temes importants com, en aquest cas, el de l'orientació laboral.

En la jornada del 22 de setembre, vam rebre la visita d'una membre de la UPD (Unitat de Promoció i Desenvolupament) de Castelló, la qual ens va informar de com orientar-nos al món laboral una vegada finalitze la segona i última etapa del taller d'ocupació que estem cursant. 

Els temes que vàrem tractar van ser: 
- Mètodes de cerca de treball.
- Màrqueting personal.
- Com fer un Currículum vitae i una carta de presentació.
- Consells per preparar i afrontar una entrevista de treball.
- Ofertes existents per completar la nostra formació.


A mesura que ens anava explicant, anàvem posant en pràctica els coneixements adquirits mitjançant situacions similars que en la vida real ens podem trobar.

Aquestes jornades són molt útils per a nosaltres, ja que són situacions que hem de saber afrontar en el futur per a poder trobar feina més fàcilment.
 

TREBALLEM LA PEDRA

Amb els treballs de rehabilitació del castell van sorgint necessitats, com la d'obtindre pedra per a reconstruïr la cantonada d'una porta, fer una canalització, endreçar el sòl d'una estància...
És per això que estem aprenent a treballar amb aquest material, familiaritzant-nos amb els diferents tipus de pedra i eines necessàries per a tallar-la, donar-li forma i textura.

Per a començar, vam tractar amb les primeres pedres d'extracció de la zona. Es tracta de pedra calcària blava amb diferents dureses i estratificació.
El més bàsic és treure'ls la primera cara plana amb l'ajuda del punter i el test. Després es treballa la vora de la cara bona amb el “cortafrío”, per a més endavant, amb l'ajuda de l'esquadra i el tope, treure l'angle de 90 graus o l'angle desitjat en qualsevol cas.

Una vegada la pedra ja ha pres la forma desitjada, es llaura o es dona textura. El llaurat s'executa de molt diferents formes, amb diferents eines que ofereixen moltes classes de llaura. 


Com es veu a la fotografia, les primeres pedres s'apunteraren solament amb ajuda del punter.
Més endavant ens van portar la buixarda, que és bàsicament un test amb les bases de tots dos costats per copejar amb forma de petites puntes distribuïdes de forma regular, obtenint un abuixardat de forma de petits forats tots iguals i molt regulars, amb les vores treballades amb els “cortafríos”.

A la foto es veu els graons que es van col·locar en el saló dels delmes. Les pedres són les primeres que es van llaurar i es pot veure una mica els diferents colors, classes de pedra i textures que es van utilitzar.


Amb motiu d'aquestes activitats, vam fer una visita formativa a la pedrera de l'empresa INMAR, que es dedica a l'explotació de la pedra calcària.
Aquesta pedra té unes qualitats molt singulars, ja que en principi solament s'aprofita un 15% de la pedra extreta per convertir-la en peces tallades en diferents mesures segons el demandat.
Abans d'explicar els diferents tractaments que es practiquen sobre aquesta pedra cal dir que la resta de la pedra que no és bona s'utilitza per a la fabricació d'àrids de diferents classes.
En fabrica hi ha principalment tres maneres de tractar la pedra. Després de tallar-la a la mida corresponent, el primer tractament consisteix en una barreja d'aigua i foc, és a dir, fred i calor al mateix temps, produint un descascarillat molt peculiar que és el senyal d'identitat d'aquesta empresa. La segona és l'envellit, que consisteix en passar les pedres per una cadena de vàries fases que a través del fred, el calor, l'aire, l'aigua a pressió i diferents mecanismes, d'alguna forma es maltracta la pedra per envellir-la. La tercera és la pedra polida, un mètode ja més conegut que s'obté amb talladores i pulidores d'aigua.
A aquesta empresa hem d'agrair que ens donés unes pedres de gran qualitat per poder-les treballar al taller. 

A la fotofrafia anterior, podeu vore el color tant identificatiu de la pedra d'Ulldecona i de pas també un nou tipus de llaura, usant una eina diferent: una destral exclusiva solament per llaurar la pedra.

Les pedres que s'han estat treballant en el taller s'estan utilitzant per a la rehabilitació del castell. Solament ens queda nomenar les eines utilitzades, que són el test, el “cortafríos” o “escarpe”, el punter, el estoc, l'esquadra, la buixarda, destral de llaura, test de campana, “cortafríos” petit, el metre, llapis, ulleres protectores, la taula i tacs i retalls de fusta per subjectar i immobilitzar amb gats si fera falta les pedres damunt de la taula.

Les pedres que durant segles s'han llaurat formen una llarga llista de formes i grandàries amb una utilitat per a cadascuna d'elles.
Aquestes classes de pedres tenen un nom per a cadascuna d'elles: carreu, mènsula, dovella, etc.

COL.LABOREM AMB L'APLEC DELS PORTS

Amb motiu de la celebració anual de l'Aplec dels Ports a Herbers, la Fundació Blasco de Alagón va voler col·laborar amb la festa comarcal organitzant un concurs fotogràfic sobre el patrimoni històric-artístic d'aquesta zona.

Inspirats amb el nostre treball al castell, els membres del Taller d'Ocupació ens vam encarregar d'el.laborar un vídeo sobre Herbers i el seu patrimoni, comptant amb l'entranyable ajuda dels majors del poble i altres persones amb forts lligams amb aquest, que ens van narrar les llegendes, tradicions i costums que envolten racons que moltes voltes ens passen desapercebuts.



Al mateix temps, també vam treballar en el muntatge de l'exposició de fotos i vam aportar petites mostres dels treballs que fem al castell, per a que els numerosos visitants pogueren aproximar-se un poc més al nostre treball.



PROCÉS DE RESTAURACIÓ D´UNA CAIXA

Continuem restaurant mobles. Aquesta setmana anem a explicar-vos com vam restaurar una caixa del segle XVI que estava al saló del Tinell. Quan la vam trobar estava tota plena d´ampolles de vidre i papers de diari. Ací teniu una foto del començament.


La caixa era d´un color oscur, així que al principi varem pensar que podia ser d´anouer, però a medida que vam anar netejant-la i escatant-la vam veure que allò només era un tint, que la caixa era de fusta de pi.



Una vegada va estar net, li vam fer un tractament preventiu i curatiu contra la carcoma. Mentrestant vam preparar un tint d´un color similar al que tenia, a base d´anouer i banús per tintar-lo més endavant.



En la foto anterior podeu observar com s´està tintant la caixa. Ho fem mitjançant un pincell i retirem les sobres amb paper.

Aquesta caixa també tenia alguns ferratges per subjectar la tapa, que també hem tractat. A continuació podeu vore el procés de l’avans i del després dels ferratges.













S´ha triat un acabat a la cera que hem aplicat després del tint. I….ací està el resultat final de la caixa.





PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE DOS "AIGUAMANS" O "AGUAMANIL"

A continuació us mostrarem breument i amb fotos les pautes que es segueixen durant el procés de restauració d'un moble.
Posarem com a exemple dos "aiguamans" o "aguamanil" del castell, que com veieu és una peça que servia antigament per a rentar-se les mans.

Aquestes són les fotos inicials, abans de començar a restaurar les peces, per a que us pogueu fer una idea.




El primer que vam fer va ser treure'ls la pols superficial per poder vore l’estat real de conservació de la peça.
Després els vam decapar, vam fer el tractament contra els xilòfags, vam tapar les esquerdes i forats amb pasta de fusta, els vam tintar i, finalment, els vam acabar amb cera de color.
També vam netejar el marbres que estaven oxidats.



I aquestes són les fotos finals, de dos mobles oblidats en la bodega del castell que hara després de restaurar-los tornaran a tindre el lloc que es mereixen. Esperem que us agradin.














CORDEM CADIRES AMB LLORENÇ!!

 Cordar cadires és un ofici molt antic que s'està perdent, trobem pocs artesans que es dediquen a fer aquest treball i, si no l'intentem recuperar, es perdrà poc a poc, cosa que no volem que passe... Per això, vam contactar amb Llorenç!


Llorenç és un veí d'Herbés que ha viscut tota vida allí, era pastor i té moltes coses que ensenyar i, com que ens van dir que havia cordat les cadires del bar del poble, vam acudir a ell i només li ho vam dir va acceptar encantat, ens va dir tot el material que necessitàvem per a poder encordar, que simplement consta de fil de pita, una agulla i una navalla.

No és difícil encordar una cadira, només cal una mica de paciència per aprendre i pràctica. Abans en moltes cases es feien i reparaven no només cadires, sinó molts més estris.
Abans les cadires s'encordaven amb fibres vegetals com la sisca, la boga o l'espart. Amb posterioritat va fer-se també amb cordill de pita, que es el que nosaltres hem usat en aquesta ocasió.
El procediment és ben senzill i pot resumir-se dient que amb les mans, una agulla gran i l'ajuda d'unes tisores o ganivet, cal anar tancant el cul del seient, amb successius creuaments del cordill, o de les fulles de boga torçades sobre si mateixes.
A continuació us mostrem algunes imatges i vídeos del procediment, tal i com Llorenç ens va ensenyar, per a que pugueu observar com es fa.

  • El primer pas és fer un nus corredís per a poder nugar la corda a un extrem de la cadira i anar passant-la d'un costat a l'altre com al següent vídeo:


    • A continuació, comencem a utilitzar l'agulla per a passar la corda de forma perpendicular a les ja col.locades, traçant l'acabat que vulguem aconseguir.



      • Per tal de no embolicar-nos amb el cabdell, Llorenç ens va aconsellar anar tallant corda i anar afegint trossos a mesura que necessitem més. Per a unir-los, ens va ensenyar un nus un poc complicat però necessari per a que no es solte mai aquesta unió.


      És una llàstima que no es facen cursets que ensenyen aquestes i altres tècniques tradicionals, tal vegada algú hauria de promoure'ls, si no és així, prompte haurem de lamentar-nos que no sapiguem encordar cadires, entre altres activitats tradicionals.
      De totes maneres, si necessiteu arreglar un seient, si voleu encordar una cadira... contacteu amb nosaltres!


VISITA FORMATIVA AMB MOTIU DE LA REHABILITACIÓ DEL SALÓ DEL DELME

Dins dels objectius formatius del Taller d’Ocupació, realitzem distintes visites a empreses o llocs relacionats amb els treballs que estem realitzant al castell d’Herbés, per tal d’aprendre i ampliar coneixements.

Per tot açò, amb motiu de la rehabilitació del saló del Delme, vam organitzar una eixida a Benicarló, al Laboratori d’Assajos de Materials LAECO, S.L., empresa que es dedica a realitzar controls de qualitat en l’edificació.

Dies abans de la nostra visita, havíem acabat la reconstrucció del forjat de la primera planta d’aquest imponent saló del castell. La feina es va realitzar, en la zona on el forjat s’havia assolat, mitjançant la construcció de revoltons que se solen usar en la zona, en enllistonat i en rejilla i en la part de les bigues velles, realitzant una sèrie de perforacions a aquestes per col.locar els connectors on s’enganxaria el “mallazo”.





Després de tot el procés, arribà el moment de formigonar tota aquesta planta i es va cridar a una empresa per a que fera el control de qualitat del material que s’estava usant.
El personal de l’empresa, agafà les mostres en unes provetes i ens convidà a baixar a Benicarló al cap d’uns dies a vore com es realitza aquest control amb el nostre material.  

Podeu vore les imatges de tot el procés de rehabilitació del Saló del Delme del Castell, punxant al següent enllaç:


El dia que vam baixar al laboratori, vam poder assistir a una petita xerrada informativa sobre quins son els possibles agents que poden perjudicar els distints materials que s’usen en construcció, com el formigó, que és el que nosaltres havíem usat per al forjat.






Després, en la visita a les distintes seccions del centre, ens van mostrar la càmera de conservació d’humitat de les provetes de formigó. Aquestes provetes son uns cilindres de formigó que s’extrauen del mig de la cuba, quan aquesta està a meitat buidar-se, i dies després d’estar en aquesta càmera, es trenquen per vore la seua resistència.





La premsa de control de qualitat del formigó és una màquina a l’interior de la qual es col·loca el cilindre de formigó que s’ha format dintre de la proveta. Uns pistons pressionen progressivament aquesta peça, fins que es trenca. L'indicador ens dóna el resultat de la pressió per cm2 en el moment del trencament i així ens dóna el màxim de resistència del formigó col·locat en l'obra. Si el resultat passa els canons establerts, es dóna per aprovada la resistència del formigó.





Aquesta visita va ser molt interessant, ja no solament per haver après com es realitzen aquestos tipus de controls en les obres, sinó per poder dir que hem comprovat personalment que el formigó usat al castell d’Herbés no sofreix ningun defecte que puga ocasionar problemes.




I JORNADES DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI

El passat 21 i 22 de juny el Taller d'Ocupació es va traslladar a Morella per a participar en les    Primeres Jornades de Conservació i Restauració de Patrimoni, organitzades per la Fundació Blasco de Alagón.
El primer dia la jornada va transcórrer en el centre CEDES de Morella, on ens van explicar els diferents treballs realitzats pels membres la Fundació Blasco de Alagón i d'altres col·laboradors.


Ana Cañizares, que s'encarrega de la direcció tècnica del Taller de Restauració de la Fundació Blasco de Alagón, ens va parlar de la restauració de l'escala d'accés al cor de l'església Arxiprestal Sta. Maria la Major de Morella.
Curiós és el fet de que abans de la seua restauració, aquesta tenia un aspecte ennegrit que feia pensar als visitants que podia ser inclús de fusta!
Res més lluny de la realitat, l'escala està construïda en pedra i baix de tota la capa de pols, restes de fum i cera, va aparèixer la seua policromia original, que l'equip de restauració va traure a la llum amb molt de treball i moltes anècdotes. Una que ens va cridar molt l'atenció fou el fet que a meitat escala, el fons d'un relleu va aparèixer blanc, i es pensaven que potser havien usat un producte massa fort que s'havia menjat la policromia. Finalment, van poder comprovar que a partir d'aquella imatge cap al més amunt de l'escala, els relleus eren obra d'un escultor diferent, italià, l'estil del qual seguia uns paràmetres de llums i ombres usant tonalitats molt distintes a l'autor anterior.



Verónica Badenas, professora del Taller d'Ocupació, ens va explicar com van restaurar i van conservar el “Crist del Asilo” de Benicarló. Una vegada més, el mon de la restauració ens va sorprendre, ja que a aquesta escultura que suposadament era de fàbrica relativament recent, li van fer radiografies per a traure informació al voltant dels possibles ferros al seu interior, capes de pintura o afegits en certes parts, etc.
Gràcies a tot açò, es va saber finalment que la imatge era molt més antiga del que es pensava i es va poder recuperar el seu antic esplendor. Al mateix temps, una pinzellada de misteri quedà per a sempre amb el Crist, ja que en una de les radiografies es podia vore una petita medalla a la part on tindria el cor, dins de la fusta, lloc on l'equip de restauració no va poder accedir per comprovar què era realment allò.

Fran Medina, tècnic en restauració, i Rafel Ferreres, pica-pedrer, ens van parlar sobre la restauració, conservació i com fan les rèpliques dels peirons.
La comarca dels Ports és molt rica en aquest tipus de bens, però a pesar d'això és un mon un poc desconegut per a nosaltres. Va ser molt interessant conèixer de primera ma com treballa aquest equip i vore que podem aconseguir algun dia fer treballs tan interessants com aquestos.

                                             
Aurora Rubio Misfud, tècnic de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració, ens va parlar sobre la seva experiència laboral en el camp de la restauració, ens va explicar com restaurar i conservar la pintura mural amb un exemple ben conegut com les pintures de la creu coberta de La Balma.

Tots ells ens van mostrar fotografies inicials, del procés de restauració i finals per a que poguérem veure totes les actuacions realitzades.

Per finalitzar vam visitar la Fàbrica Giner on ens van mostrar el Taller de Restauració de la Fundació Blasco de Alagón i l'Exposició Carbó i Dinosaures.



El dia següent vam fer visites guiades per Morella.

A primera hora del matí vam anar a l'ermita de la Puritat on Guillermo Adell, professor del taller d'ocupació, ens va explicar totes les intervencions que havien fet allí i el que encara quedava per fer. El que més ens va sorprendre és que l'empedrat, que ara està tapat per a protegir-lo, tenia les pedres col·locades de tal manera que formaven un laberint el qual desembocava al centre de l'ermita.


Posteriorment, ens va guiar fins l'ermita de Sant Joan, on vam poder pujar fins la part més alta de l'edifici  i ens va ensenyar com estan fetes les voltes per la part de dalt, ja que ell havia participat en la seva restauració. Allí també vam poder vore  les restes de policromia de les antigues bigues de l'església.


Les voltes vistes des de baix són sorprenents ja que conserven les pintures en molt bon estat.

Després vam visitar el castell, on Carles Sangüesa, director del castell, muralles i museus de Morella, ens va explicar la història i les diferents intervencions que ha sofert aquest.


Ja per finalitzar vam poder vore l'escala d'accés al cor de l'església Arxiprestal Sta. Maria la Major de Morella in situ, per a observar el que un dia abans ens havien explicat.

Si voleu vore l'àlbum de fotos de les jornades, punxeu al següent enllaç:
Àlbum de fotos Jornades

PARTICIPEM EN LA FIRA IBERO-ROMANA DE FORCALL



Ja fa 4 anys que a Forcall es celebra la Fira Ibero-Romana. Es tracta d'un aconteixement que pretén donar a conèixer el jaciment arqueològic de “La Moleta dels Frares”, on s'està excavant l'antiga ciutat ibero-romana de Lesera.

Aquest any alguns membres del taller ens vam traslladar a Forcall per a participar en la fira, convertir-nos en romans i realitzar una  mostra dels treballs que realitzem al castell d'Herbés, amb l'objectiu de mostrar el nostre projecte i algunes de les activitats que realitzem.





En primer lloc, vam preparar una paradeta amb cinc panells explicatius al fons on els visitants podien vore exposats els objectius del nostre Taller d'Ocupació, amb fotografies, etc. i una televisió que mostrava vídeos i distintes imatges dels treballs.

Davant, una taula amb tríptics informatius i una petita mostra dels diferents materials amb els quals treballem, com la cera d'abella, de carnauba o parafina que s'utilitzen per als acabats, la cola de conill o de ossos per a encolar, la goma laca com a tapaporus i per a fer acabats, resines naturals per a envernissar, la llana d'acer o  fil de cotó entre altres.





Per a completar la mostra, es van col.locar ferramentes que s'utilitzen per a treballar la pedra, com el martell, el punxó, les buixardes, la maça, la maceta o el punter, així com distintes pedres treballades uns dies abans a Herbés.

I com que en aquesta fira es fan demostracions d'oficis tradicionals, nosaltres vam decidir mostrar com cordem cadires amb pita, per a que la gent s'arrimara a vore'ns treballar i d'aquesta manera  poguera conèixer els distints treballs que realitzem.


Aquesta eixida va ser una experiència molt positiva i ens va anar molt bé per a promocionar-nos, ja que va vindre molta gent interessada en la nostra feina.

Alguns ens van aconsellar, altres ens van preguntar moltes coses al voltant de com restaurem certs tipus de moble (portant-nos inclús mobles pròpis per a que els pegarem una miradeta!), com s'estan portant a terme els treballs al castell o qué hem anat fent fins ara allà.
I vam rebre visites molt especials com la de Llorenç d'Herbers, que ens va ensenyar fa poquet a cordar les cadires o el “tio Bugadera”, veí de Forcall que és dels pocs que encara corden amb boga i que ens va contar el secret d'on es troba la millor boga del terme!

Si voleu vore l'album de fotos del nostre pas per la fira, entreu al facebook del Taller, al següent enllaç:

Album de fotos de la fira ibero-romana